Corren temps de canvi per a la política espanyola: l’arribada de la famosa Carmena a l’Ajuntament de Madrid i d’Ada Colau al de Barcelona així ho posen de manifest. A l’espera de veure el que ocorre en els propers mesos (el 20-D hi ha eleccions generals), en aquest blog ens hem preguntat si aquests canvis s’han traduït també en una nova política d’habitatge. Afectarà al preu de l’habitatge? I a les polítiques fiscals? I què hi ha del poder de la CUP amb el nou govern català? Vegem-ho.
Madrid: més habitatge oficial i baixada de l’IBI
Comencem per Madrid. Fa molt poques setmanes hi havia novetats en aquest Ajuntament en matèria d’habitatge: l’alcaldessa anunciava que, al contrari que la seva predecessora Ana Botella, l’actual consistori sí considerava necessari construir nou habitatge social. Per a l’any vinent, estan previstos 612 nous habitatges protegits, que se sumen a altres 600 que hi ha previst lliurar a final d’aquest mateix any.
Aquesta nova sensibilitat per l’accés a l’habitatge, unida a la comprensió mostrada per Manuela Carmena envers l’okupació d’habitatge, ha despertat alguns interrogants. D’una banda, els seus contrincants polítics l’acusen de provocar un ‘efecte crida’ als okupes. Per un altre, el fet de construir nou habitatge social resta valor de mercat als habitatges ja existents –com és lògic, com més habitatges hi hagi disponibles, menor serà el seu valor–. Caldrà esperar encara per veure el seu efecte sobre el valor real dels immobles.
I què hi ha de la política fiscal? De moment, l’Ajuntament de Madrid ha baixat un 7% el tipus impositiu de l’IBI, que passarà de 350 euros (de mitjana) a 325 euros a l’any.
I atenció a aquesta altra mesura: l’Ajuntament de Madrid ha instat al Govern central a revisar el valor cadastral de tots els districtes de Madrid, de manera que s’ajusti al seu valor de mercat real (en alguns casos hi ha diferències realment importants).
Barcelona: sensibilitat amb els desnonaments i congelar l’IBI
Les ‘aigües immobiliàries’ baixen igualment mogudes a Barcelona, on l’alcaldessa Ada Colau acaba d’exigir a la SAREB –coneguda com ‘el banc dolent’– que cedeixi a la ciutat els 562 pisos buits que té a Barcelona.
També és coneguda la seva mà dura amb les entitats bancàries que tenen en propietat pisos buits, a les quals està castigant amb multes. Això podria generar una certa pressió sobre bancs i caixes per desfer-se d’ells, abaratint així els preus. No obstant això, és una conclusió molt precipitada a hores d’ara, perquè està per veure que les entitats bancàries s’acoquinaran per aquestes sancions.
Alguna cosa similar passa amb l’anunci de revisar els 10.400 contractes d’habitatge social en actiu, amb la finalitat de detectar possibles fraus. Però poc o gens afectarà aquesta revisió al mercat immobiliari com a tal.
El consistori barceloní ha instat el Govern central a impulsar una llei que garanteixi el dret a l’habitatge digne, però això últim queda –de moment– en poc més que un gest polític de bones intencions.
On sí es produeixen canvis és –una vegada més– és en el cadastre. Colau té intenció de revisar-ho per actualitzar-ho (data de 2001), la qual cosa en principi portaria aparellat una pujada de l’IBI. De moment, això sí, el projecte d’Ordenances Fiscals de Barcelona preveu congelar l’IBI, de manera que no es pujarà aquest impost a curt termini –ja veurem què passa si finalment es revisa el cadastre–.
La ‘incògnita CUP’
I què hi ha de la CUP? Sens dubte, tenen la clau del Govern de Catalunya i estan en condicions d’imposar les seves regles, així que és important el que pensi aquest partit sobre política d’habitatge. El passat 8 d’octubre, van fer públiques les seves condicions per donar suport a Junts pel Sí. En un paquet de gairebé 40 mesures, figurava l’accés a electricitat, aigua i habitatge gratis per a tots els ciutadans que ho necessitin.
Conclusió…
En resum, el que hem vist fins avui als grans municipis on s’ha produït un canvi polític pot resumir-se en una major sensibilitat per l’accés a l’habitatge, però alhora posa de manifest l’escàs poder per obrar canvis profunds que afectin significativament al mercat immobiliari.
Tampoc sembla que puguin afectar de forma important a la nostra hipoteca ni –a la llum dels esdeveniments– als impostos que a dia d’avui estem pagant.
El proper 20-D, quan tinguin lloc les eleccions generals, les coses podrien canviar. Però per això les enquestes –favorables de moment als partits de sempre, o en tot cas a Ciutadans– haurien de donar un gir radical.
