Categoria: Sense categoria

El crèdit protagonitza el mercat bancari ja que en les últimes setmanes s’han estrenat dues hipoteques, una a interès fix i una altra a interès variable, segons un articlepublicat a Eleconomista.es. Tres entitats també han rebaixat els tipus que afegeixen en diverses de les seves hipoteques. És el cas de Ferco Gestión, amb interessos que oscil·laran entre euríbor +1,50% i euríbor +2,20%, segons el percentatge de finançament que es sol·liciti, del 70% al 100% del valor de taxació de l’habitatge.

 

Les altres dues entitats són ActivoBank amb la Hipoteca Activa Fixa que passa a tenir un interès que parteix del 5,95% fins al 6,50% depenent del termini d’amortització, entre 12 a 30 anys. I Catalunya Caixa que ha rebaixat l’interès de la Hipoteca Seguretat i la Hipoteca Catalunya Caixa, ara amb un interès fix del 5,00% els 36 primers mesos i del 3,25% els 12 primers mesos, respectivament.

 

En referència a l’aparició de nous préstecs, Bankoa ha incorporat una hipoteca a tipus fix que parteix d’un interès del 3,75% i proposa un termini d’amortització de 20 anys. Finança fins al 65% del valor de taxació o de compra de l’habitatge. Els titulars que vulguin beneficiar-se d’aquest interès hauran de vincular-se a l’entitat a través de la contractació de productes addicionals: una assegurança de llar, una de vida i una altra de protecció de pagaments, a més de domiciliar la nòmina. El mateix succeeix amb la Hipoteca Bonificada d’Oficinadirecta.com, amb un tipus d’interès d’euríbor +1,89%.

 

L’article també recull novetats en l’àmbit dels préstecs ja que Novagalicia Banco ha llançat al mercat quatre nous productes: Préstec Personal, Préstec Anticipo de Nòmina o Pensió, Préstec Universitari de Futur i el Préstec Prepara’t per al Futur. En referència als dipòsits, només dues entitats han presentat novetats. Unicaja ha començat a comercialitzar el Dipòsit LEGO i el Dipòsit Estalvia amb Gust, mentre que Arquia llança cinc dipòsits destinats a imposicions entre 5.000 i 200.000 euros. Amb terminis de fins a un any, pot oferir una rendibilitat de fins a l’1,60% TAE, segons l’import que s’inverteixi.

La compra d’habitatges per part dels estrangers va marcar el seu màxim històric l’any 2013 ja que aquest col·lectiu va sumar l’11,15% de les compravendes d’habitatges registrats, segons l’anuari immobiliari del Col·legi de Registradors. Així, uns 36.600 habitatges van ser adquirits el passat any per ciutadans forans, la qual cosa suposa un increment del 36,6% respecte als 26.790 adquirits l’any 2012. Durant el 2009 la xifra de compravendes per part d’estrangers va ser només del 4,45%.

 

L’anuari també destaca que s’ha produït un cert canvi en el perfil del comprador forà d’habitatge. Ara, la majoria d’ells adquireixen una casa amb finalitats turístiques, mentre que abans de la crisi econòmica els estrangers que compraven habitatges a Espanya ho feien per motius d’assentament laboral.

 

Per nacionalitats, els britànics segueixen sent els que més compren al nostre país, un 15,1% del total dels habitatges adquirits per forans. Els segueixen els francesos, amb un 9,8%; els russos (8,5%); els belgues (7,26%); els alemanys (7%); els suecs (5,6%); els noruecs (5,2%); els italians (3,6%); els algerians (3,2%) i els xinesos (3%).

 

Segons l’informe del Col·legi de Registradors, el descens en el preu de l’habitatge ha fet que Espanya sigui, per a les nacionalitats menys afectades per la crisi econòmica, un lloc atractiu per invertir en habitatge. En referència a les Comunitats Autònomes, la compra d’habitatge és significativa a Balears (30,73%), Comunitat Valenciana (24,83%) i Canàries (24,60%), zones amb major pes de segona residència.

 

D’altra banda, les reformes legislatives que possibiliten la concessió de permisos de residència a estrangers que realitzin adquisicions immobiliàries per import igual o superior a 500.000 euros van suposar el 4,72% del total de compravendes realitzades per estrangers. D’elles, el 57,8% les van protagonitzar ciutadans comunitaris i el 42,1% no comunitaris.

Els préstecs hipotecaris destinats a l’adquisició d’habitatge van experimentar un fort creixement del 48,3% entre gener i març de 2014, segons dades revelades recentment pel Consell General del Notariat. Així, es van aconseguir les 23.660 operacions, la qual cosa va implicar la seva millor alça per a un primer trimestre des que es va iniciar la crisi econòmica. La quantia mitjana de tals préstecs va ser de 123.307 euros, reflectint així un increment del 7,3 per cent interanual.

 

Per tipus de préstecs, aquells destinats a l’adquisició d’un immoble van ascendir només al març un 42,6% interanual, a causa de l’increment en la concessió de crèdits per a l’adquisició d’un habitatge (+46,3% interanual), mentre que per a la resta d’immobles

l’increment va ser del 13,5%. Per la seva banda, la quantia mitjana dels préstecs per a l’adquisició va aconseguir els 124.514 euros. En el cas dels habitatges, el capital mitjà va ser de 116.673 euros i per a la resta d’immobles va ser de 200.498 euros.

 

Segons l’informe elaborat pel Consell, el percentatge de compres d’habitatges finançats mitjançant un crèdit hipotecari va repuntar al 37,2%. A més, en aquest tipus de compres amb finançament, la quantia del préstec va suposar de mitjana el 76,7% del preu de l’habitatge, una mica més que en els últims mesos, encara que encara un 2,7% per sota del registrat en el mateix mes de l’any anterior.

 

El document també recull dades respecte a la constitució de societats i la compravenda de finques urbanes. Així veiem com el nombre d’habitatges venuts va registrar un creixement interanual del 45,4% i el preu mitjà per metre quadrat va experimentar un increment de l’1,6% interanual. Amb dades de març, el nombre de transaccions es va incrementar un 37,6% interanual, mentre que l’ajustament en preus es va situar en el 4,8%.

 

Segons els notaris, aquest repunt en la compravenda d’habitatge dels últims mesos vindria explicat per la normalització de les transaccions després de la finalització de la

deducció per compra d’habitatge en l’IRPF en 2012, però també reflectiria una estabilització de les vendes.