Mes: octubre de 2015

Corren temps de canvi per a la política espanyola: l’arribada de la famosa Carmena a l’Ajuntament de Madrid i d’Ada Colau al de Barcelona així ho posen de manifest. A l’espera de veure el que ocorre en els propers mesos (el 20-D hi ha eleccions generals), en aquest blog ens hem preguntat si aquests canvis s’han traduït també en una nova política d’habitatge. Afectarà al preu de l’habitatge? I a les polítiques fiscals? I què hi ha del poder de la CUP amb el nou govern català? Vegem-ho.

Madrid: més habitatge oficial i baixada de l’IBI

Comencem per Madrid. Fa molt poques setmanes hi havia novetats en aquest Ajuntament en matèria d’habitatge: l’alcaldessa anunciava que, al contrari que la seva predecessora Ana Botella, l’actual consistori sí considerava necessari construir nou habitatge social. Per a l’any vinent, estan previstos 612 nous habitatges protegits, que se sumen a altres 600 que hi ha previst lliurar a final d’aquest mateix any.

Aquesta nova sensibilitat per l’accés a l’habitatge, unida a la comprensió mostrada per Manuela Carmena envers l’okupació d’habitatge, ha despertat alguns interrogants. D’una banda, els seus contrincants polítics l’acusen de provocar un ‘efecte crida’ als okupes. Per un altre, el fet de construir nou habitatge social resta valor de mercat als habitatges ja existents –com és lògic, com més habitatges hi hagi disponibles, menor serà el seu valor–. Caldrà esperar encara per veure el seu efecte sobre el valor real dels immobles.

I què hi ha de la política fiscal? De moment, l’Ajuntament de Madrid ha baixat un 7% el tipus impositiu de l’IBI, que passarà de 350 euros (de mitjana) a 325 euros a l’any.

I atenció a aquesta altra mesura: l’Ajuntament de Madrid ha instat al Govern central a revisar el valor cadastral de tots els districtes de Madrid, de manera que s’ajusti al seu valor de mercat real (en alguns casos hi ha diferències realment importants).

Barcelona: sensibilitat amb els desnonaments i congelar l’IBI

Les ‘aigües immobiliàries’ baixen igualment mogudes a Barcelona, on l’alcaldessa Ada Colau acaba d’exigir a la SAREB –coneguda com ‘el banc dolent’– que cedeixi a la ciutat els 562 pisos buits que té a Barcelona.

També és coneguda la seva mà dura amb les entitats bancàries que tenen en propietat pisos buits, a les quals està castigant amb multes. Això podria generar una certa pressió sobre bancs i caixes per desfer-se d’ells, abaratint així els preus. No obstant això, és una conclusió molt precipitada a hores d’ara, perquè està per veure que les entitats bancàries s’acoquinaran per aquestes sancions.

Alguna cosa similar passa amb l’anunci de revisar els 10.400 contractes d’habitatge social en actiu, amb la finalitat de detectar possibles fraus. Però poc o gens afectarà aquesta revisió al mercat immobiliari com a tal.

El consistori barceloní ha instat el Govern central a impulsar una llei que garanteixi el dret a l’habitatge digne, però això últim queda –de moment– en poc més que un gest polític de bones intencions.

On sí es produeixen canvis és –una vegada més– és en el cadastre. Colau té intenció de revisar-ho per actualitzar-ho (data de 2001), la qual cosa en principi portaria aparellat una pujada de l’IBI. De moment, això sí, el projecte d’Ordenances Fiscals de Barcelona preveu congelar l’IBI, de manera que no es pujarà aquest impost a curt termini –ja veurem què passa si finalment es revisa el cadastre–.

La ‘incògnita CUP’

I què hi ha de la CUP? Sens dubte, tenen la clau del Govern de Catalunya i estan en condicions d’imposar les seves regles, així que és important el que pensi aquest partit sobre política d’habitatge. El passat 8 d’octubre, van fer públiques les seves condicions per donar suport a Junts pel Sí. En un paquet de gairebé 40 mesures, figurava l’accés a electricitat, aigua i habitatge gratis per a tots els ciutadans que ho necessitin.

Conclusió…

En resum, el que hem vist fins avui als grans municipis on s’ha produït un canvi polític pot resumir-se en una major sensibilitat per l’accés a l’habitatge, però alhora posa de manifest l’escàs poder per obrar canvis profunds que afectin significativament al mercat immobiliari.

Tampoc sembla que puguin afectar de forma important a la nostra hipoteca ni –a la llum dels esdeveniments– als impostos que a dia d’avui estem pagant.

El proper 20-D, quan tinguin lloc les eleccions generals, les coses podrien canviar. Però per això les enquestes –favorables de moment als partits de sempre, o en tot cas a Ciutadans– haurien de donar un gir radical.

Com sabeu els qui ens seguiu habitualment, al blog de Ferco Gestión ens agrada ajudar els nostres lectors aportant pistes sobre el que passa al mercat, així com consells útils. En aquesta ocasió volem compartir amb vosaltres l’informe que fa uns dies presentava el portal Pisos.com, i que té un gran titular: els preus de pisos en oferta pràcticament no han canviat el seu preu durant el tercer trimestre.

L’informe assegura que el preu mitjà d’un metre quadrat a Espanya és de 1.503 euros, la qual cosa suposa un lleugeríssim descens del -0,55%. Ara bé, interanualment –és a dir, comparant el tercer trimestre de 2015 amb el tercer trimestre de 2014- els preus sí registren una caiguda significativa del -4,39%.

Encara que aquestes xifres semblen indicar una tendència de caiguda de preus, en realitat no és exactament així. Hem de tenir en compte que fins no fa gaire les caigudes eren superiors al 10%, i el mercat semblava caure en picat sense límit. Aquestes dades mostren que es produeix una certa tendència a l’estabilització del mercat.

D’altra banda, no oblidem tampoc que Pisos.com és un portal d’ofertes, la qual cosa explica que les xifres tendeixin encara a la baixa –penseu que la situació d’algunes famílies segueix sent desesperada, i es veuen forçades a vendre el seu pis a un preu inferior al que esperarien-. Això explica també que altres estadístiques i informes parlin no només d’estabilització, sinó també de pujada dels preus.

Balears i La Rioja, els dos extrems
Si s’analitzen les dades de l’informe per comunitats, veurem que Balears és la comunitat on els preus pugen més. Tot i que, en realitat, la pujada és gairebé inapreciable (+0,08%). En l’altre extrem es troba La Rioja, on es produeix una caiguda del -2,98%. Com veieu, aquests dos extrems no s’allunyen molt l’u de l’altre, la qual cosa significa que la ‘normalització’ de preus és generalitzada a tota Espanya.

Per capitals de província, en canvi, el contrast és més evident. D’una banda, a Las Palmas de Gran Canaria el preu de l’habitatge puja un 2,19%; a Santa Cruz de Tenerife, un 2,19%, i a Madrid, un 1,32%. En l’altre extrem, veiem que a Murcia cau un -10,9%; a Lugo, un -9,27%, i a Ciudad Real, un -9,19%.

Jumilla, el més barat; Eivissa, el més car
Arribats a aquest punt, segur que molts us pregunteu quines són les ciutats més barates per viure-hi. Segons l’informe de Pisos.com, el municipi més barat en aquest sentit és Jumilla (Murcia), on el preu del metre quadrat és de 587 euros (penseu en un pis de 100 m² per… 58.700 euros!). En canvi, el més car és Eivissa, on el m² surt a 4.167 euros de mitjana.
Entre les capitals de província, la més cara és Sant Sebastià (4.027 euros/m2), i la més barata, Àvila (1.003 euros/m2).