Pis ben situat, zona immillorable, llest per entrar a viure, bona il·luminació, ascensor, acabats de primera… i el millor: el preu és una ganga. Temptador, no? Potser has trobat, per fi, la ganga que buscaves. Però també podria ser que hi hagi gat amagat. T’animem a considerar aquestes ofertes perquè podrien ser bones, però per si de cas, aquí van alguns consells que t’ajudaran a diferenciar una oportunitat única d’una possible estafa o d’una situació complicada.
1. No donis res per fet: és el venedor l’autèntic propietari del pis? Exigeix el títol de propietat abans de signar res. Podràs aconseguir-lo en el Registre de la Propietat. De vegades pot passar que l’immoble pertanyi a diversos propietaris, i que el teu interlocutor sigui solament un d’ells. Sabem segur que la resta de propietaris estan informats de la venda i d’acord amb les condicions? El dia de la signatura això serà imprescindible.
2. Assegura’t que està lliure de càrregues. Això és més important del que sembla: imagina’t que el propietari ha concedit a un tercer l’usdefruit (ús real) de l’habitatge. T’estalviaràs sorpreses desagradables com, per exemple, que hi hagi un embargament pendent sobre el pis o casa.
3. Desconfia de la paraula ‘ganga’. Aquesta regla no sempre és útil, és cert. Però pensa que ningú vol vendre un pis per menys del que val, així que cal ser cautelós abans de donar per bo que aquesta ‘ganga’ ho és realment.
4. Investiga. No et tallis: pregunta a algun veí sobre el pis que t’interessa. Pensa que la casuística pot ser molt extensa: Hi ha rumors d’una expropiació forçosa per al futur? Tal vegada el pis pateix algun defecte estructural? La comunitat de veïns és a punt de tirar endavant alguna reforma ambiciosa que exigirà un desemborsament important?
5. Observa l’entorn. Hi ha oferta de serveis prop del pis o casa que vols comprar? Funcionen correctament els subministraments d’electricitat o aigua? (especialment en urbanitzacions aïllades). L’accés per carretera és fàcil?
6. Té cèdula d’habitabilitat? Aquest punt és un clàssic: un pis amb molt bona pinta i un fantàstic preu… en el qual no es pot viure. El document que certifica aquesta condició essencial és la cèdula d’habitabilitat. De vegades aquest certificat no existeix perquè el propietari no ho ha gestionat, o perquè les condicions d’habitabilitat no són bones i no l’hi han concedit. Comprar un pis que no tingui aquest document es convertirà en un obstacle insalvable quan necessitis donar d’alta determinats subministraments bàsics.
7. Va passar el pis la ‘ITV’? Des de 2011, és obligatori que els pisos amb més de 50 anys d’antiguitat (si estan en ciutats de més de 25.000 habitants) passin la Inspecció Tècnica d’Edificis, una espècie de ‘ITV’ per a edificis. Aquesta antiguitat pot canviar a cada comunitat autònoma (per exemple, a Catalunya el límit són 45 anys, i Madrid té una norma pròpia que estableix el llindar en 30 anys).
8. Mai facis pagaments per avançat. Un frau habitual és cobrar una quantitat –per exemple, 5.000 o 10.000 euros– en concepte de ‘reserva’. No paguis res fins a haver-te assegurat dels punts que hem anat repassant prèviament.
9. No signis res al moment. Tots els documents –inclòs el notari– poden esperar a demà. Per molt que una presumpta ganga estigui vinculada a una compra ràpida, i per molts pretendents que tingui suposadament aquest pis/casa, ens la juguem si signem un document que no hem pogut analitzar amb calma. No et deixis pressionar: ningú, per molt persuasiu que sigui, et pot obligar a signar un document sense temps per analitzar-ho.
10. Busca assessorament. Aquest article tal vegada t’ajudi a pensar en algunes claus, però ni aquest ni cap altre article podrà substituir a un professional que t’assessori. Cerca a algú de la teva confiança abans de formalitzar la venda i t’estalviaràs disgustos.
