Hipoteca a tipus fix o a tipus variable? És una pregunta que ens plantejarem en el moment de gestionar amb diferents entitats a l’hora de demanar un préstec hipotecari. En un entorn com l’actual, amb tipus d’interès històricament baixos, l’atractiu de les hipoteques variables és clar, perquè resulten bastant més barates. Per entendre’ns: entre una hipoteca a l’euríbor + 1% i una altra al tipus fix del 5%, no hi ha color: ens quedem amb la primera.
Si fem un cop d’ull a les últimes dades oficials que proporciona l’INE (http://www.ine.es/daco/daco42/daco426/h1114.pdf), veurem que a Espanya el 92,6% de les hipoteques es constitueixen a tipus variable, així que l’estadística és aclaparadora. Els resultats també diuen que l’interès mitjà d’una hipoteca al moment de constituir-se és del 3,49%.
Ara bé, tenint en compte que les hipoteques duren 20, 30 o fins i tot més anys, i que sorgeixen algunes hipoteques a interessos fixos molt seductors (com per exemple un 3,5%), què passaria si en aquest llarg període de temps els tipus d’interès es disparessin? Arribats a aquest punt, podem fer-nos una pregunta molt simple: quant haurien de pujar els tipus perquè una hipoteca a interès fix resultés interessant? Com gairebé sempre… és qüestió de dades.
El primer que hem de pensar és que les hipoteques a interès fix sovint comporten petites –o no tan petites– càrregues vinculades al risc que assumeix l’entitat. Una d’elles és l’anomenada ‘compensació per risc de tipus d’interès’, que cobreix els possibles ‘daltabaixos’ de l’entitat en cas de perdre diners amb l’operació. Bàsicament, en el cas que el client –o sigui, nosaltres– cancel·lem la hipoteca abans del previst, evita així que el banc o entitat amortitzi l’operació. No és un detall menor, perquè pot arribar a suposar una important càrrega en cas de cancel·lació.
Un altre aspecte a valorar és l’evolució de l’euríbor. En realitat és la clau de tot, perquè si l’euríbor es dispara i hem escollit un tipus fix, la nostra elecció ens farà sentir feliçment previsors. Així que… què s’espera que faci l’euríbor?
Si mirem l’evolució de l’euríbor al llarg dels últims anys –és un indicador que es va llançar l’any 1999, així que l’històric és relativament curt–, veurem que gairebé sempre ha estat per sobre de l’interès fix –prenent com a interès fix de referència el 4%–.
L’any 2000, l’euríbor va superar el 7%, i encara que va anar baixant durant els anys següents, no va arribar a estar per sota del tipus fix fins a 2009, just a l’inici de la crisi. És a dir, durant 9 llargs anys, l’interès variable ha estat superior al fix. I l’època en què això no ha estat així, estàvem immersos en una profunda crisi.
Caldria preguntar-se si, en sortir d’aquesta crisi, els tipus tornaran a remuntar fins a situar-se de nou per sobre del tipus fix. Si fos així… les hipoteques variables començarien a ser interessants. Ho sap algú? És clar que no. Però davant la possibilitat que l’escenari canviï, hem de pensar molt bé en les conseqüències.
