Mes: gener de 2015

Segur que a molts de nosaltres ens resulta familiar: un dia rebem un correu electrònic del nostre banc –o això volen fer-nos creure– informant-nos d’una revisió rutinària. El correu inclou l’aparença de la nostra entitat –logotip, color corporatiu, etc– i el llenguatge és similar al que fa servir la nostra entitat. Però resulta sospitós que se’ns demani introduir la clau per actualitzar el nostre compte…

És el famós phishing, una de les moltes formes d’estafa relacionada amb el món bancari, en aquest cas basat en la suplantació d’identitat. Però hi ha molts més. L’evolució del phishing és el que es coneix com el ‘pharming’: es redirigeix a la víctima a una web fraudulenta en la qual s’imita l’aspecte de la web de l’entitat bancària i, aprofitant aquesta aparent normalitat, es roben les claus de l’usuari. Un consell per evitar aquesta estafa és comprovar que l’adreça de la web comença per https:// (atenció a aquesta ‘s’ que és la que ens donarà la garantia).

Una altra estafa recurrent és la dels falsos premis de loteria. Tot comença amb un correu electrònic en el qual som informats que hem resultat guanyadors… amb un premi de loteria estrangera. Per cobrar-ho ‘només’ hem d’emplenar les nostres dades personals… i bancaris. Malgrat la senzillesa de l’estafa, la Policia segueix advertint al seu web que es tracta de delinqüents organitzats. Per donar major credibilitat, s’incorporen logos d’institucions, i el més perillós: atenen a les trucades –els mateixos delinqüents–, aparentant així una certa autenticitat. La Policia Nacional ofereix un consell que no falla en aquests casos: “utilitzi el sentit comú: a ningú li toca la loteria sense jugar”.

 

Els pagaments fraudulents amb targeta són un altre de les grans estafes cibernètiques. Els delinqüents creen en aquest cas una web amb aparença d’ecommerce convencional, amb productes a la venda i preus extremadament barats, que actuen com a ganxo. Al moment de pagar, ens demanen el nombre de la targeta i poden ocórrer dues coses: o bé ens cobren i mai rebem l’objecte comprat, o bé senzillament es queden amb les dades de la nostra targeta per utilitzar-la fraudulentament. Com evitar-ho? Busquem passarel·les de pagament fiables i, sobretot, desconfiem de preus sospitosament barats en webs desconegudes. La seguretat és un actiu que de vegades val la pena pagar.

Per acabar, enumerem alguns consells proporcionats per la Policia Nacional en relació a correus sospitosos. Són consells bàsics i genèrics, però ens poden evitar més d’un ensurt:

· No obrir missatges de correu, d’origen desconegut. Eliminar-ho, directament

· No executar cap arxiu adjunt que venja amb missatges suggeridors

· Adopti les mesures necessàries, quan li ofereixen “regals” que, per rebre’ls, ha de trucar per telèfon a prefixos 903/ 803/ 807/ 906 ( aquest últim en alguns casos és un nombre de tarifació especial)

· No facilitar l’adreça electrònica amb massa lleugeresa

· Tingui activat, constantment, un antivirus
· Visiti pàgines especialitzades sobre seguretat informàtica

· Perquè les seves dades viatgin segures, enviï els seus missatges xifrats

Té una hipoteca? Ja sap què li ofereix per al 2015? Encara que ningú pot saber amb certesa el que ens ofereix el futur –i molt menys quan parlem dels sempre fluctuants mercats– hi ha alguns indicadors que ens ajudaran a fer una previsió.

 

Abans de començar, analitzem el punt de partida: és a dir, els perquès. Per què puja o baixa una hipoteca? Molt senzill, perquè els diners és un actiu sotmès a les influències externes, i encara que de vegades ens sembli estrany, el seu valor canvia a cada moment. És fàcil d’entendre si veiem un exemple: un bitllet de cinc euros té un valor relatiu en la vida d’un adult –tal vegada se’ns escapi convidant a prendre uns cafès–, però aquests mateixos 5 euros valen molt més en la vida d’un nen, ja que amb ells té accés a dolços i altres ‘actius’ que per a ell tenen un enorme valor. Alguna cosa similar passa quan les condicions del mercat macroeconòmic canvien. No és el mateix disposar de diners en circumstàncies normals que en condicions de crisis, com tots hem pogut comprovar.

 

En aquest mateix blog hem comentat ja en alguna ocasió que és el Banc Central Europeu l’encarregat de fixar els tipus d’interès (és a dir, el preu de ‘comprar’ diners). La decisió de pujar o baixar els tipus influeix directament sobre la nostra hipoteca, perquè aquesta està vinculada habitualment a les fluctuacions (és el famós ‘euribor’ + X’. I no oblidem que l’euríbor és un indicador directament relacionat amb el preu del diner.

Bé, de què depèn llavors? El BCE, com a màxim organisme europeu de política econòmica, decideix la direcció de l’economia en funció de les previsions. Aquests últims anys, en els quals l’economia europea ha flaquejat, el BCE ha pres reiterades decisions de depreciar –és a dir, baixar– els tipus d’interès. D’aquesta forma, accedir als diners és més barat, i així s’estimula la concessió de préstecs. Dit d’una altra forma: es busca amb això animar el consum per reactivar l’economia.

 

Però ara l’escenari econòmic ha canviat, en principi per bé. Les perspectives econòmiques –deixant de costat l’excepcional cas grec i algun altre– són bastant més motivadores que fa un parell d’anys. Sense anar més lluny, el FMI ha pronosticat un creixement de l’economia espanyola superior al 2%. Tot apunta, doncs, al fet que en els propers trimestres els tipus haurien d’anar pujant, i per tant la nostra quota hipotecària, en última instància, també. Però això, no ho oblidem, és només una hipòtesi.

 

En les últimes setmanes, el BCE es mostra encara molt prudent. De fet, just abans de les festes nadalenques va anunciar una nova rebaixa dels tipus d’interès, molt propers al 0%. Aquesta situació pot perllongar-se algun temps més –com un missatge de prudència del BCE–, però tot apunta al fet que remuntaran el vol. La Reserva Federal d’Estats Units (FED), organisme homòleg al BCE a Amèrica, ja ha avançat que mitjans de 2015 serà un bon moment per pujar els tipus, i Goldman Sachs pronostica que això tindrà lloc al setembre de 2015. A Europa, en canvi, els analistes apunten que aquesta pujada arribaria més tard a causa de diferents processos d’incertesa. Entre altres factors, preocupen les eleccions a Grècia… i també a Espanya.