Signar la teva hipoteca, en 10 passos senzills

Estàs a punt de signar una hipoteca? En contra del que molta gent creu, tancar l’operació amb èxit pot ser un tràmit relativament senzill. Però per a això hem de tenir en compte alguns aspectes bàsics. Aquí van els 10 passos que hauràs de donar per anar pel bon camí.

1. Abans de començar, oblida’t del clixé clàssic (“a veure si em donen diners”) i afronta l’operació com el que realment és: et disposes a comprar un producte anomenat ‘diners’. I, com en qualsevol compra, has de mirar qui t’ofereix el millor… i a millor preu.

2. Informa’t del que ofereix el mercat. Si vols comprar un cotxe, probablement consultaràs revistes o webs especialitzades de motor. Ara vas a comprar diners per un valor molt superior al d’un automòbil, així que és bona idea fer el mateix: posa’t al dia. Mai havíem tingut tanta informació disponible com ara, però sovint aquest mateix flux d’informació pot convertir-se en un problema si no sabem interpretar-la. Si és el cas, pots demanar ajuda als nostres professionals de Ferco Gestión.

3. Compara pressupostos: sí, també amb la banca parlem de pressupostos, com si anéssim a comprar un cotxe o a fer obres en la cuina. Et serà útil elaborar la teva pròpia quadrícula amb els següents paràmetres: a) entitat, b) quantitat que estan disposats a cobrir, c) Anys de durada, d) Tipus d’interès, i) comissió d’obertura, f) Comissió de cancel·lació anticipeu, g) Altres comissions.

4. Fes números: quins ingressos esperes tenir de forma regular durant els propers anys? Quina quota pots pagar de forma raonable sense superar el 40% dels teus ingressos? En aquest aspecte i per facilitar-te el treball, pots utilitzar la calculadora d’hipoteques Ferco.

5. Demana per escrit les condicions. Una vegada t’has informat del que pot oferir-te cada entitat, demana per escrit l’opció o opcions que més t’hagin interessat. T’ajudarà a acabar d’analitzar els pros i contres.

6. Projecta el teu futur. A tots ens agradaria tenir una bola de cristall on poder veure el que ens ofereix el futur. Com no és possible, haurem de conformar-nos amb una aproximació. És important que pensis que una hipoteca et vincula a un banc o entitat durant un llarg període de temps. Podràs afrontar la teva responsabilitat durant tots aquests anys? Parla amb persones del teu entorn que t’expliquin el seu cas i tracta de preveure escenaris. Òbviament, mai tindrem la garantia absoluta d’encertar, però és millor que no haver fet cap anàlisi.

 

7. Negocia. Bé: ja saps que pots afrontar una hipoteca, tens diverses opcions i et disposes a escollir la millor. Ha arribat el moment de negociar. Analitza si tens poder para això (per exemple, una nòmina fixa, rebuts domiciliats, potencial per contractar altres productes…). En resum: analitza si ets o pots ser un bon client per a aquesta entitat, i tracta de treure partit. Tal vegada puguis aconseguir una rebaixa en la comissió d’obertura, anul·lar la de cancel·lació anticipada, reduir el tipus de la hipoteca…

8. Estudia els lligams: A què et compromet signar una hipoteca? Teòricament, es compromet solament a pagar la quota mensual. Si tracten d’imposar-te ‘peatges’ o lligams imprevists, estudia’ls abans de seguir endavant.

9. Revisa el teu contracte de compra-venda. Oblida’t per un moment de la hipoteca i revisa les condicions de compra del teu habitatge. Està tot clar? Estan fixats els terminis? Hi ha algun nou imprevist que condicioni l’operació? Està tota la documentació en regla? Moltes signatures d’hipoteca es van al trast a l’últim moment per no revisar aquestes condicions. T’estalviaràs molts maldecaps.

10. Signatura: arriba el ‘Dia D’. La signatura davant notari és un tràmit obligatori, com és conegut. Teòricament, el notari es limitarà a repassar les condicions que prèviament has pactat amb la teva entitat. Alguns notaris són més didàctics i prefereixen explicar els detalls per assegurar-se que realment els has entès (no sempre és així). En qualsevol cas, signa únicament si tot el que es plasma en el paper coincideix amb els pactes. En cas contrari, no dubtis a deixar el bolígraf sobre la taula i aclarir el que calgui aclarir. Més val passar una mala estona en aquest instant que penedir-se durant anys.

L’euríbor segueix marcant mínims històrics… Per què?

L’euríbor segueix baixant, encara que no tant com els tipus oficials del BCE. Per què? En aquest article veurem quant ha baixat l’euríbor i per què no coincideix -com a tots ens agradaria- amb el tipus oficial del BCE.

Anem primer a les dades objectives: l’euríbor, indicador de referència per a la majoria d’hipoteques, segueix evolucionant a la baixa. El mes de novembre va baixar fins al 0,335%, és a dir, 0,171 punts menys que el mateix mes de l’any passat. D’aquesta forma, les hipoteques referenciades a l’euríbor seguiran veient-se beneficiades. Prenent com a exemple una hipoteca mitjana a Espanya (125.000 euros a 25 anys) la rebaixa que obtindran aquestes hipoteques en la quota mensual es concretarà en uns 10 euros mensuals.

El descens continuat de l’euríbor cobra especial importància si tenim en compte que havia arribat a sobrepassar els 2 punts -així ho va fer durant pràcticament un any en 2011-. Al novembre d’aquest any va marcar l’últim pic a l’alça, encara per sobre del 2%, i des de llavors el descens ha estat vertiginós, baixant fins al 0,7% -novembre de 2012- i 0,5% -novembre de 2013-. Un any més tard, la rebaixa progressiva de l’indicador s’ha atenuat, però segueix marcant mínims històrics.

Ara bé, per què no baixa l’euríbor al mateix nivell que el tipus oficial del BCE? La resposta és més senzilla del que sembla. Recordem que les oscil·lacions de l’euríbor estan relacionades amb el mercat interbancari, i concretament amb el tipus d’interès al que els bancs es presten diners entre ells. Com a qualsevol altre mercat, la llei de l’oferta i la demanda determina els preus finals -que són els que veiem els consumidors-. Per calcular l’euríbor, es pren com a referència l’interès mitjà al que els 64 principals bancs europeus es presten diners. Així que, parlant en termes col·loquials, podem dir que l’euríbor no és una altra cosa que la conseqüència de les especulacions dels bancs.

El normal és que aquests descensos coincideixin amb les baixades del tipus d’interès oficial del BCE, encara que la proporció no sempre és exacta. Els bancs, quan es presten diners, no ho fan a ‘preu oficial’, sinó més car, ja que les entitats afegeixen la seva ‘cosina’.

Això explica que les rebaixes de tipus oficial del BCE no sempre es tradueixin de forma immediata en una baixada de l’euríbor, i que la taxa no sigui la mateixa per al canvi oficial del BCE i l’euríbor. Per exemple, actualment el tipus d’interès fixat pel BCE és del 0,05%, molt per sota del ja comentat 0,33% de l’euríbor.