La banca sempre guanya, diu el refrany. I és cert: per interessant que sigui el producte que ofereixi una entitat bancària, ella sempre guanyarà més. Però la situació econòmica dels últims anys ha produït un inesperat gir amb el qual, sens dubte, la banca no hi comptava. T’imagines a un banc pagant als seus clients? Doncs aquest escenari no està tan lluny. T’expliquem per què.
Com ja hem explicat en altres posts d’aquest mateix blog de Ferco, la crisi econòmica ha portat les grans institucions bancàries (amb el BCE al capdavant) a anar reduint a poc a poc els tipus d’interès. Amb això pretenien afavorir la concessió de préstecs ‘barats’, la qual cosa teòricament condueix a un major consum. A més, es desincentiva l’estalvi (perquè dóna pocs interessos). En resum: l’objectiu era que els diners fluïssin i l’economia ‘de carrer’ es beneficiés.
Fins a aquí, tot normal. El que no s’esperava és que els tipus d’interès baixessin sense límit, fins al punt d’aconseguir en algun cas taxes negatives. I, atenció! No és una exageració: fa pocs dies, el diari Expansión explicava el cas de Bankinter, que ha estat el primer banc a Espanya a pagar als seus clients per tenir una hipoteca. Ha ocorregut de forma gairebé simbòlica, però… ha ocorregut. Segons sembla, el banc encara tenia algunes hipoteques referenciades al Líbor (a 1 mes) del franc suís, i s’ha aplicat una taxa negativa del -0,85%. El resultat ha estat que els pocs clients que tenen aquesta hipoteca han rebut, en algun cas, interessos del seu banc, que els pagava per això. Després de tot… un tracte és un tracte.
Encara que el cas de Bankinter és merament simbòlic, el diari Wall Street Journalrecordava en la seva edició europea que aquest inèdita situació podria arribar a estendre’s si continua la tendència a la baixa de l’Euríbor, indicador de referència no només per a Espanya sinó per a altres països europeus.
Actualment, la majoria d’hipoteques espanyoles prenen com a referència l’Euríbor a 12 mesos, que en aquest moment està en el 0,187%. Per descomptat, estem davant un supòsit divertit i poc més, perquè la banca no pagarà mai massivament per prestar diners. No obstant això, està cada vegada més prop de la freda barrera de 0. En cas de continuar aquesta regressió, la banca entraria en territori inexplorat, i tal vegada en un terreny jurídicament conflictiu.
I encara que és veritat –com dèiem al principi– que ‘la banca sempre guanya’, recordeu quan la dació en pagament d’un pis era una quimera inassolible? Doncs bé, l’any 2011, l’Audiència de Navarra va dinamitar aquest principi que semblava inamovible… i un any més tard es va aprovar la Llei Hipotecària de Rajoy.
Així que, imagineu el que passaria si una instància judicial reconegués el dret massiu dels hipotecats a rebre interessos positius gràcies als tipus negatius? Retornar els diners prestats, sí, però comptant amb un inesperat incentiu del banc… tal vegada ho faríem amb un somriure als llavis.
